Presentació en Prezi

Dificultats que he tingut per realitzar el treball

Per tal de realitzar aquest treball he tingut diverses dificultats, ja que, al no ser un tema conegut, la informació que se'n pot trobar a internet és molt escassa. La major part l'he extret de les entrevistes i de la que m'han proporcionat l'arxivera (Yolanda Serrano) i Xavier Dotras.

L'entrevista amb Joan Robé ha estat complicada de realitzar, ja que, com que és secretari del bisbat de Girona, actualment viu allà, mentre que jo visc a Canet. A més, era complicat de trobar-nos perquè esta molt ocupat amb la seva feina. Finalment, vaig decidir enviar-li les preguntes per correu electrònic.

Des d'un principi, no tenia pensat encarar el treball cap a la història de l'Arxiu, sinó cap al seu estat actual i les aportacions que ha fet i pot fer a Canet. Al final n'he parlat, però he donat més importància a la història del que tenia planejat. Finalment, però, crec que ha resultat un treball interessant.

Bibliografia

ARNAU BOT (2014). Tomàs Milans i Godayol. Disponible: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tom%C3%A0s_Milans_i_Godayol

SOLER I MORADELL, JORDI. “Els Milans de Canet, un llinatge de burgesia canetenca de metges, comerciants i músics”, El Sot de l’Aubó, núm. 30 (2009), pàg. 24-29

Conclusions

A finals del s.XVII, va néixer Tomàs milans, un membre d'una de les famílies burgeses interessades per la música que hi havia a Canet de Mar. Tant ell com el seu germà Carles es van formar musicalment a la Capella Musical del Palau de la Comtessa. En acabar la seva formació, Tomàs Milans va començar a recopilar partitures. Al llarg de la seva vida en va arribar a tenir més de 500. Quan va morir, li va deixar les partitures en herència al seu nebot Tomàs, fill de Carles. Li demanà que seguís ampliant la col·lecció. A més d'ell, altres musicòlegs van anar aportant obres a l'Arxiu, que va acabar tenint-ne més de 2000.

L'Arxiu va quedar oblidat fins a la dècada dels 60 del s.XX, quan es va estar a punt de tirar. Després d'això es va abandonar de nou fins als anys 80, quan es donà a conèixer un cop més. Pocs anys més tard, però, es va tornar a deixar de banda. Fa poc, just entrat aquest segle, l'Arxiu s'està reanimant. L'han ordenat, se n'ha fet una versió digital, s'han fet diverses publicacions al respecte... Una d'aquestes publicacions és el documental "Música Celestial", estrenat aquest any 2015 al Centre Parroquial de Canet.

No és estrany que l'arxiu es trobi en un poble com Canet per molt valor que tingui i per molt que sigui dels més importants de Catalunya. És així perquè la imatge que tenim actualment del poble no és la mateixa que es tenia durant l'època de Milans. Aleshores, era una localitat important i amb una gran economia. Això era degut al seu comerç marítim, la seva pesca i la construcció naval. Les drassanes de Canet eren de les més importants del país. Aquest enriquiment va portar que la burgesia s'estengués al municipi. De sempre, la burgesia s'ha interessat en l'art i la música. És per això que hi havia moltes famílies de músics a Canet de Mar, una d'elles, la dels Milans. Encara ara, la tradició musical del poble perdura.

Agraïments

Voldria agraïr el seu ajut a Yolanda Serrano, arxivera de Canet de Mar, per tota la informació i fotografies de partitures que m'ha aportat i el temps que m'ha dedicat. També a Pere Xirau, Joan Robé i Xavier Dotras pel seu temps i les entrevistes.

Cançó

El 2013 (i en moltes altres ocasions) es va fer un concert de música barroca a l'església de Canet amb obres de l'Arxiu Musical. Aquí podem escoltar una de les cançons d'aquest concert. L'autor d'aquesta és Tomàs Milans. Així és com sonava la música per a les seves orelles:

Partitura de "¡Oh soverano prodigio!"

Aquí tenim la fotografia d'una de les partitures de l'arxiu (¡Oh soverano prodigio!) que es troben a la versió digital. Podem veure-hi la marca d'aigua de la parròquia, ja que les partitures són de la seva propietat i no se'n poden publicar fotografies sense el degut consentiment.

Història actual de l'Arxiu

Entrevista a Pere Xirau

Entrevista a Xavier Dotras

Entrevista a Joan Robé

Joan Robé, ex-diaca de la perròquia de Sant Pere i Sant Pau (la de Canet) i actual secretari del bisbat de Girona, va ser qui va començar a promocionar l'Arxiu Musical quan estava oblidat.

Per què l'Arxiu es troba a Canet?

Qui era Tomàs Milans?

Tràiler de "Música Celestial", pel·lícula-documental sobre Tomàs Milans

Ara que es comença a donar a conèixer l'Arxiu Musical de Canet, s'ha fet una pel·lícula-documental explicant la biografia de Tomàs Milans, el melòman que va començar a reunir partitures per aquest arxiu.

Milans era un destacat músic de Canet. Quan va morir, va deixar en herència als seus fills totes les partitures que havia anat recopilant al llarg de la seva vida. Aquesta col·lecció va anar passant de generació en generació i es va anar ampliant amb els anys. Finalment, va acabar en mans de la parròquia de Canet.

Tot això i més s'explica en aquest documental.

INTRODUCCIÓ

Fa poc que es coneix un gran tresor musical. És l'arxiu musical de Canet de Mar, un petit poble costaner on ningú s'esperaria trobar una cosa així. Aquest arxiu ha estat desconegut durant molt temps. Estava infravalorat i no es pensava que el seu valor fos tan gran. A poc a poc, s'ha anat donant a conèixer.

Molts entesos no comprenen per què aquest tresor es troba en un poble com Canet i no en una ciutat gran com Barcelona. De fet, si s'hagués trobat allà, molt probablement ja no existiria a causa dels nombrosos incendis i bombes que van caure a la ciutat durant la Guerra Civil Espanyola. Ha estat una gran sort que es trobés a Canet.

A l'Arxiu hi ha partitures molt antigues, datades del segle XVII aproximadament. Se n'hi poden trobar algunes molt interessants com una de les primeres de "El desembre congelat", una famosa nadala popular catalana. És per partitures com aquesta que l'Arxiu té un valor tan gran.

Una gran llàstima és que la majoria de partitures no es troben en una versió completa, sinó que són una patriccella, és a dir que només contenen una de les veus de la cançó.

L'Arxiu Musical és un lloc molt restringit i difícil d'aconseguir-ne l'accés. Només els responsables i alguns músics de canet tenen permís per entrar-hi.Tot i això, si coneixes alguna d'aquestes persones no és difícil accedir-hi. És per aquest motiu, entre d'altres, que l'Arxiu no és gaire conegut.

Últimament, s'està donant a conèixer a poc a poc. Un dels primers en interessar-s'hi va ser Joan Robé, l'ex-diaca de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau (la de Canet) i actual secretari del bisbat de Girona. Més endavant tindrem una entrevista amb ell per tal que ens expliqui la seva experiència i alguns aspectes sobre l'Arxiu.